(Olot 1878 - Barcelona 1933)
*Pseudònim de Jaume Bofill i Mates
ROMANÇ PRIMICER DE LA CIUTAT DE BARCELONA
BARCELONA, Ciutat bona:
si et diguéssim l'entrellat
de la teva gran bonesa
que els poetes han lloat,
amb la pau de les muntanyes
tan senzilles al costat,
i el rosari de les ones
remembrant el teu passat,
amb estols de ximeneies,
amb la joia del terrat
on voleia la bugada
i els coloms hi fan esclat,
amb campanes que tritllegen
-té cada una veïnat-
a la torre vuitavada
i al cloquer del pensionat?
Et diriem presumida
sota un cel adormissat,
sota un cel que s'enriola
de l'estel engarlandat,
del coet de la revetlla
i la fuga del ruixat.
Et pendríem com ets ara,
desgarbada en ta bondat,
amb les vagues i les bregues
i el castell que t'ha sotjat.
Ni voldríem separar-te
del Besòs i el Llobregat.
Tens cassases escondides
d'algun noble que ha marxat.
Tens casetes amb alcoves
i jardins amb emparrat
on romanen els borgesos
de més bona voluntat.
Tens placetes amb mainada
rera l'absís solellat,
i una font que raja sempre,
a l'indret arrecerat,
amb una aigua qu gorgola
per dessota l'enllosat
i un escut de pedra marbre
de palzies enflocat.
Obradors i botiguetes
amb regust d'humanitat,
animetes ciutadanes:
tot passant us hem flairat
-0h barreja delitosa
de l'empesa i l'estofat!-
Que diriem de la Rambla
que no sigui ja esbombat,
de la Rambla, tan famosa
com París o Montserrat,
un passeig que té casernes
i floristes i mercat
i capelles i teatres,
que tohom hi va pausat?
Barcelona, Ciutat bona
matinera en ta bondat,
amb el clos de les muralles
que de Roma fou trasllat.
Gent de seny foren tos princeps,
i, el teu poble, temperat.
La Mercè que el Cel et feia
era el do de caritat.
Bé t'escau celebrar el Corpus
com enlloc és celebrat:
amb ginestes i damassos,
amb donzelles i clergat.
L'ou com balla giravolta
com si fos ensinistrat.
Barcelona, Catalunya
feta flors de civiltat:
tens nissagues montsenyenques,
vinaters del Priorat,
clerecies vigatanes,
mariners que han navegat
per les cales de Mallorca
i al mar gran esvalotat.
D'una bella revolada
cal que t'hagis redreçat.
Catalunya, rica i plena,
és tota ella al teu costat
i et sosté les mans, que empunyen
gamfarons de llibertat.
Guerau de Liost
No hay comentarios:
Publicar un comentario