Gran Teatre del Liceu de Barcelona
1840: L'inici de la seva història. El Liceu tal com sempre l'hem conegut, és fill de l'època en què fou construit: la Barcelona del 1840. Arquitectònicament segueix l'estil dels grans teatres que s'estaven fent a Europa des de la segona dècada del segle XIX i, al mateix temps, és una clara mostra del corrent de renovació del centre històric de Barcelona.
Tot plegat s'inicia a partir del moment en què l'antiga Sociedad del Gran Teatre del Liceo de S.M. Isabel II obté l'ús, i més tard la propietat de les runes de l'antic convent de Trinitaris Descalços, desamortizat al 1821 i que ocupava un solar d'uns 6.000 m2. Durant aquest primer terç del segle XIX hi havia a Barcelona un fort debat arran de com s'avien de dur a terme, tan arquitectònicament con urbanística, la renovació i creixement de la ciutat.
El cas és que es va dur a terme el projecte de construir-hi un gra teatre, el Gran Teatre del Liceu, tot i les limitacions que presentava el solar, ja que la part de la façana que donava a La Rambla era força petita i la que donava al carrer de Sant Pau era, en camvi, més llarga.
1847: Es construeix el primer edifici. L'encàrrec del projecte al va rebre l'arquitecte i acadèmic de Belles Arts Miquel Garriga i Roca (1808-1888) com a conseqüència d'un concurs convocat pels promotors. En aquesta època de debat, Garriga i Roca representava la liquidació dels prejudicis classicistes i del romanticisme, tan important a Barcelona, i del domini i la incorporació dels nous instruments tècnics per desenvolupar els plans urbanístics a la restauració de monuments.
Pel que fà al Liceu, Garriga i Roca s'inspirà en el teatre de La Scala de Milano, obra realitzada l'any 1778 per Piermarini, i basà el disseny del teatre, en primer lloc, en una seqüència contituada des del porxo d'entrada cap el vestíbul i fins a l'escalinata central , acompanyada d'altres escales laterals, i, en segon lloc, en la importància dimensional de la sala, de proporcions gairebé iguals quant a amplària i fondària. Desprès de dos anys de treballs, fou inagurat el 4 d'abril de 1847. Financiat per diferents personatges, que adquirien una llotja en propietat, així el Liceu esdevenia propietat de la burgesia i no pas reial. Finalment es va inagurar amb un concert del compositor valencià Josep Melcior Gomis i la primera òpera estrenada, Anna Bolena de Donizetti, fou estrenada el 17 d'abril de 1847.
Les flames del primer incendi del 8 d'abril de 1861, destruïren completament el Liceu, un any més tard el 1862 obria de nou les portes, amb l'òpera I Puritani de Bellini. El 7 de novembre de 1893, l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes al pati de platea i esplotà nomès una i causà una vintena de morts. Novament s'inicià de nou amb un concert del Mestre Nicolau. El 1901 es constitueix una Associació Wagneriana i divulgar les seves obres en català, del 1914 a 1936 son representades les grans operes de Wagner i dirigides pels millors directors internacionals especialistes en la tècnica Wagneriana.
Després de la gran reforma del 1909, el Liceu comença un procés de petites reformes i millores que s'acabarien amb l'inici de la Guerra Civil. Val a dir, pel que fa a aquest període, que el Liceu es va poder salvar una probable nova crema gràcies al fet que va ser confiscat per par de la Generalitat de Catalunya.
En 1915 es va col.locar l'ascensor per al públic. També s'havien fet petites actuacions en les portes interiors, les làmpades, les portes d'accés per La Rambla i en l'electrificació de l'escenari. Així mateix, s'havia dut a terme tota una reorganització de les llotges, de forma que facilitava al públic en general una major disponibilitat per a l'adquisició de butaques soltes.
Així doncs, fins els nostres dies, concretament fins al incendi de gener de 1994, el Liceu ja no havia modificat el seu asprecte, tan sols s'havian fet intervencions de manteniment i millores necessaries que es podien dur a terme, a causa de les limitacions que suposava l'espai fisic disponible.
El 31 de gener de 1994 un incendi va destruir el Liceu una vegada més, i per la seva reconstrucció es va formar la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i amb la Societat del Gran Teatre del Liceu que va decidir la propietat a les administracions públiques.
El 7 d'octubre de 1999 s'obre de nou el Gran Teatre del Liceu amb la representació de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini, la mateixa que estava programada abans de l'incendi del gener de 1994. El projecte del nou Liceu ha aconseguit resoldre els problemes d'espai i de seguretat i oferir unes prestacions molt avançades tecnològicament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario