Josep Carner i Puig-Oriol, PoetaEl Princep dels poetes catalans Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 febrer de 1884-Brussel.les, 4 juny 1970) també periodista, traductor de català, autor de teatre. Al 1921 inicià la seva carrera diplomàtica com vicecònsol d'Espanya a Gènova. Renovador de la poesia, la llengua. la prosa, i el màxim representant de la poesia del Noucentisme de Catalunya.
L'Ermita de Sant Joan del Montsant
Oh la serra esgrogueïda
amb penyals d'un blau cansat!
Fins la bolva és condormida
de tant temps de soletat.
Per qui ets blanca, oh blanca ermita
en la terra sens ferfum?
Al damunt de tu gravita
un silenci ple de llum.
Quina gran quietud salvatge!
En l'arranc de llur brancatge,
se't ressequen els xiprers.
El rocam de la drecera
un romeu ben sant espera
que amb les plantes l'ensagnés.
*
Siurana
Alla dalt és Siurana, aspra i ardida,
que un replà merleteja de l'altura,
coronada d'espais, de llum cenyida,
or i foscam tornada en sa vellura.
Per cases closes alguna esma fura,
últim esment d'una cansada vida;
sols una gespa humil, no mai florida,
viu, i de crist en el portal s'atura.
Sense enyorances del desig perdut,
Siurana, en sa caiença tan llunyana,
esteses només veu de solitud.
I calla, i jura, i barboteja a estones
i només pot finar l'aspra Siurana
feta rocall per a armament de fones.
*
No hay comentarios:
Publicar un comentario