La Taula & Mejillones a la Parisién

Mejillones a la moda de París

(Cantidades para 6 personas)

Ingredientes: 8 docenas de mejillones gruesos y muy frescos, 50 gr. de mantequilla, 6 escalonias, , 2 decilitros de vino Blanc de Blanc del Penedès, 25 gr. de harina fina y perifollo.

Se limpian los mejillones , se ponen en una cacerola, se les da un hervor, se escurren, se añade el Blanc de Blanc del Penedès y se cuecen a fuego vivo por espacio de 5 minutos. Luego se les agrega la harina mezclada con la mantequilla y las escalonias picadas muy finas, se sazona con pimienta y se cuece durante siete u ocho minutos.

Finalmente se sirven espolvoreándolos con el perifollo fresco picado

Josep Carner & La Taula

Josep Carner i Puig-Oriol, Poeta

El Princep dels poetes catalans Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 febrer de 1884-Brussel.les, 4 juny 1970) també periodista, traductor de català, autor de teatre. Al 1921 inicià la seva carrera diplomàtica com vicecònsol d'Espanya a Gènova. Renovador de la poesia, la llengua. la prosa, i el màxim representant de la poesia del Noucentisme de Catalunya.

L'Ermita de Sant Joan del Montsant

Oh la serra esgrogueïda

amb penyals d'un blau cansat!

Fins la bolva és condormida

de tant temps de soletat.

Per qui ets blanca, oh blanca ermita

en la terra sens ferfum?

Al damunt de tu gravita

un silenci ple de llum.

Quina gran quietud salvatge!

En l'arranc de llur brancatge,

se't ressequen els xiprers.

El rocam de la drecera

un romeu ben sant espera

que amb les plantes l'ensagnés.

*

Siurana

Alla dalt és Siurana, aspra i ardida,

que un replà merleteja de l'altura,

coronada d'espais, de llum cenyida,

or i foscam tornada en sa vellura.

Per cases closes alguna esma fura,

últim esment d'una cansada vida;

sols una gespa humil, no mai florida,

viu, i de crist en el portal s'atura.

Sense enyorances del desig perdut,

Siurana, en sa caiença tan llunyana,

esteses només veu de solitud.

I calla, i jura, i barboteja a estones

i només pot finar l'aspra Siurana

feta rocall per a armament de fones.

*

La Mercè de Barcelona & La Taula

Princesa de Barcelona

Des de 1871 La Marcè, patrona de la ciutat de Barcelona, es també la festa major, i Ajuntament de Barcelona organitza tona mena d'activiats culturals, Cavalcades, balls de Sardanes, Correfocs, Maratò, trobada de Gegants de Catalunya.

En 1902 fos quan es fa realitat l'aire popular de la festa de La Mercè que fa omplir els carrés amb tota mena d'activitats populars i culturals, i acabant amb una espectacular festa piromusicals molt a prop de la mar.

Tots els ciutadans de la ciutat de Barcelona espera cada any la seva festa major, per compartir diversió i cultura en records de tots el pobles que varen fer l'unió de la gran capital de Catalunya i les seves històriques tradicions popular.

Visca la festa de La Mercè!

Tocinillos de Cielo & La Taula

El tocinillo de cielo de La Taula

(Cantidades para 6 personas)

8 huevos, 200 gr. de azúcar, 2 cucharadas de glucosa y un poco de vainilla en polvo. Salsas de frambuesa, de melocotón y hojas de menta fresca para decorar, y si gusta, canela en polvo.

En un cazo al fuego se pone el azúcar, la vainilla y 8 cucharadas de agua, y se cuece hasta obtener un almíbar a punto de hilo.(Para conocer cuando está en su punto cogeremos con una cuchara un poco de almíbar, mojaremos con es la punta del dedo índice, la juntaremos con el pulgar y si al separarlos se forma un hilo que une las dos puntas es señal que está en su punto). Entonces se saca la vainilla, se echa poco a poco el almíbar en cuenco donde tendrán las yemas de los huevos y se mezcla bien. La glucosa se pone en una taza, se mete ésta al baño maría al fuego hasta que resulte líquida y sirviéndose de un pincel se untan ligeramente los moldes (en La Taula utilizamos los del flan) y se llenan con la preparación hecha de antemano. Se colocan los moldes en el baño maría con agua que les llegue a la mitad, se tapa la cacerola y al hervir lentamente se meten al horno, teniendo que durar su cocción 1/2 hora en ebullición lenta. A continuación se prueban para ver si están en su punto, pinchándolos con una aguja y observando que estén bien cuajados. Una vez algo fríos se sacan del molde, se tapan y se dejan reposar en la nevera.

En La Taula algunos clientes nos suelen pedir que acompañemos el tocinillo con nata.

Guerau de Liost & La Taula

Guerau de Liost* Poeta

(Olot 1878 - Barcelona 1933)

*Pseudònim de Jaume Bofill i Mates

ROMANÇ PRIMICER DE LA CIUTAT DE BARCELONA

BARCELONA, Ciutat bona:

si et diguéssim l'entrellat

de la teva gran bonesa

que els poetes han lloat,

amb la pau de les muntanyes

tan senzilles al costat,

i el rosari de les ones

remembrant el teu passat,

amb estols de ximeneies,

amb la joia del terrat

on voleia la bugada

i els coloms hi fan esclat,

amb campanes que tritllegen

-té cada una veïnat-

a la torre vuitavada

i al cloquer del pensionat?

Et diriem presumida

sota un cel adormissat,

sota un cel que s'enriola

de l'estel engarlandat,

del coet de la revetlla

i la fuga del ruixat.

Et pendríem com ets ara,

desgarbada en ta bondat,

amb les vagues i les bregues

i el castell que t'ha sotjat.

Ni voldríem separar-te

del Besòs i el Llobregat.

Tens cassases escondides

d'algun noble que ha marxat.

Tens casetes amb alcoves

i jardins amb emparrat

on romanen els borgesos

de més bona voluntat.

Tens placetes amb mainada

rera l'absís solellat,

i una font que raja sempre,

a l'indret arrecerat,

amb una aigua qu gorgola

per dessota l'enllosat

i un escut de pedra marbre

de palzies enflocat.

Obradors i botiguetes

amb regust d'humanitat,

animetes ciutadanes:

tot passant us hem flairat

-0h barreja delitosa

de l'empesa i l'estofat!-

Que diriem de la Rambla

que no sigui ja esbombat,

de la Rambla, tan famosa

com París o Montserrat,

un passeig que té casernes

i floristes i mercat

i capelles i teatres,

que tohom hi va pausat?

Barcelona, Ciutat bona

matinera en ta bondat,

amb el clos de les muralles

que de Roma fou trasllat.

Gent de seny foren tos princeps,

i, el teu poble, temperat.

La Mercè que el Cel et feia

era el do de caritat.

Bé t'escau celebrar el Corpus

com enlloc és celebrat:

amb ginestes i damassos,

amb donzelles i clergat.

L'ou com balla giravolta

com si fos ensinistrat.

Barcelona, Catalunya

feta flors de civiltat:

tens nissagues montsenyenques,

vinaters del Priorat,

clerecies vigatanes,

mariners que han navegat

per les cales de Mallorca

i al mar gran esvalotat.

D'una bella revolada

cal que t'hagis redreçat.

Catalunya, rica i plena,

és tota ella al teu costat

i et sosté les mans, que empunyen

gamfarons de llibertat.

Guerau de Liost

Pain d'épices au miel & La Taula

Pain d'épices au miel

(Cantidades para 6 personas)

500 gr. de harina ooo de Dobrogea, 400 gr. de miel, un huevo, 12 gr. de bicarbonato, 1/4 de litro de leche de vaca, y 10 gr. de mantequilla de vaca.

Se pone al fuego la leche y la miel y pasados unos cinco minutos se saca y se remueve con una espátula de madera hasta que se enfríe ligeramente. Seguidamente se le añade la harina 000, el huevo y el bicarbonato, se trabaja por espacio de unos veinte minutos y pasado este tiempo se echa en un molde de bizcocho que tendremos previamente untado con mantequilla y espolvoreado con harina, y se cuece al horno bien flojo por espacio de una hora.

¡La Taula recomienda servir el pan de especies con los quesos azules y los Foie-gras!

L'Auditori de Barcelona & La Taula

L'Auditori de Barcelona

L'Auditori es va encarregar l'any 1988 a l'arquitecte Rafael Moneo i es va inagurar el 22 de març de 1999 amb un concert de L'OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) i el seu titular des de 1996 al 2002, el mestre Lawrence Foster , jueu americà d'origen romanès, i ja com la seva seu permanent, després de la llarga presencia al Palau de la Música Catalana. L'Auditori es un modern edifici de 42,000 metres quadrats i es troba al nou pol de desplegament urbà a prop del nus de les Glories i al costat del Teatre Nacional de Catalunya obra de l'arquitecte universal, el català Ricard Bofill.

L'edifici combina una molt sòbria modernitat externa de formigò i ferro oxidat, al interior la sala 1 és dedicada al gran violoncelista català el mestre Pau Casals, per 2,200 espectadors, la sala 2 dedicada al mestre Oriol Martorell, per 600 espectadors, i la sala 3 dedicada al mestre de jazz català més internacional Tete Montoliu, per 400 espectadors. A l'atri central d'accés s'ha construit una monumental llanterna cubica de vidre en forma de impluvi i decorada amb pintures ratllades de Pablo Palazuelo. L'acústica de les sales és del taller de l'enginyer especialista Higini Arau, tota la monumental fusta que vesteixent fòs importada del Canadá.

Al mateix complex de L'Auditori te la seva seu el Museu de la Música i L'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb el seu titular el mestre català Salvador Mas i Conde, també actual titular de OCG (Orquesta Ciudad de Granada) després de la marxa del seu anterior tutular el també català Josep Pons, ara de l' ONE (Orquesta Nacional de Espanya) de seu a Madrid. L'Auditori es un modern espai focus de Barcelona per projectar totes les músiques locals i internacional, on es fan molts cicles anuals de música clássica i la més important: La temporada de concerts de L'OBC amb el seu titular el mestre japonés Eiji Oue.

La Taula va oferir les flors al concerts de L'OBC amb el titular Lawrence Foster fins l'any 2002, quan marxa a Lisboa com Titular de la Gulbenkian Orquestra.

Palau de la Música Catalana & La Taula

Palau de la Música Catalana

Declarat el millor edifici de la ciutat pel Ajuntament de Barcelona en 1908, Monument Nacional al 1971, al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici auditori del Palau de la Música Catalana Patrimoni Comú de la Humanitat, situat al barri de Sant Pere de Barcelona va ser projectat pel barceloní Lluis Domenech i Montaner, un dels arquitectes més grans del modernisme català, que també va deixar altres obres molt importants per tota la Ciutat Comtal dins l'estil del modernisme català, visitat i apreciat cada any més, per un numeròs turisme internacional.

La seva construcció es va portar a terme durant els anys 1905 al 1908 participant els millors artesans de l'època, mosaïc del mestre Lluis Brú, cerámica del mestres Josep Orriol i Modest Sunyol, vitralls del mestres Rigalt i Granell, a la seva construcció es va aplicar les técniques estructurals més avançades, i el novedòs paviment del mestre Escofet. Del 1983 al 1989 va ser remodelat per l'arquitecte català Oscar Tusquets.

Va ser l'Orfeó Català fundat en 1891 pels mestres Lluis Millet i Amadeu Vives qui va encarregar el Palau de la Música Catalana sufragat pel mòn català dels industrial, els financers i amants il.lustres de les belles arts de Barcelona.

Els més grans intèrprets i directors de música classica del mòn han desfilat pel Palau: Els Catalans Pau Casals, Frederic Monpou, Alicia Larrocha, Francesc Viñas, Amadeu Vives, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Josep Pons, Jordi Savall, Salvador Mas, Jaume Aragall, etc. com també Richard Strauss, Sergiu Celibidache, Igor Stravinski, Arthur Rubinstein, Radu Lupu, etc., fins l'any 1999 va ser la seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i el mateix any va passar al nou Auditori construit pel arquitecte Rafael Moneo.

La Taula va oferir les flors als concerts de L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb el mestre Lawrence Foster.

Gran Teatre del Liceu de Barcelona & La Taula

Gran Teatre del Liceu de Barcelona

1840: L'inici de la seva història. El Liceu tal com sempre l'hem conegut, és fill de l'època en què fou construit: la Barcelona del 1840. Arquitectònicament segueix l'estil dels grans teatres que s'estaven fent a Europa des de la segona dècada del segle XIX i, al mateix temps, és una clara mostra del corrent de renovació del centre històric de Barcelona.

Tot plegat s'inicia a partir del moment en què l'antiga Sociedad del Gran Teatre del Liceo de S.M. Isabel II obté l'ús, i més tard la propietat de les runes de l'antic convent de Trinitaris Descalços, desamortizat al 1821 i que ocupava un solar d'uns 6.000 m2. Durant aquest primer terç del segle XIX hi havia a Barcelona un fort debat arran de com s'avien de dur a terme, tan arquitectònicament con urbanística, la renovació i creixement de la ciutat.

El cas és que es va dur a terme el projecte de construir-hi un gra teatre, el Gran Teatre del Liceu, tot i les limitacions que presentava el solar, ja que la part de la façana que donava a La Rambla era força petita i la que donava al carrer de Sant Pau era, en camvi, més llarga.

1847: Es construeix el primer edifici. L'encàrrec del projecte al va rebre l'arquitecte i acadèmic de Belles Arts Miquel Garriga i Roca (1808-1888) com a conseqüència d'un concurs convocat pels promotors. En aquesta època de debat, Garriga i Roca representava la liquidació dels prejudicis classicistes i del romanticisme, tan important a Barcelona, i del domini i la incorporació dels nous instruments tècnics per desenvolupar els plans urbanístics a la restauració de monuments.

Pel que fà al Liceu, Garriga i Roca s'inspirà en el teatre de La Scala de Milano, obra realitzada l'any 1778 per Piermarini, i basà el disseny del teatre, en primer lloc, en una seqüència contituada des del porxo d'entrada cap el vestíbul i fins a l'escalinata central , acompanyada d'altres escales laterals, i, en segon lloc, en la importància dimensional de la sala, de proporcions gairebé iguals quant a amplària i fondària. Desprès de dos anys de treballs, fou inagurat el 4 d'abril de 1847. Financiat per diferents personatges, que adquirien una llotja en propietat, així el Liceu esdevenia propietat de la burgesia i no pas reial. Finalment es va inagurar amb un concert del compositor valencià Josep Melcior Gomis i la primera òpera estrenada, Anna Bolena de Donizetti, fou estrenada el 17 d'abril de 1847.

Les flames del primer incendi del 8 d'abril de 1861, destruïren completament el Liceu, un any més tard el 1862 obria de nou les portes, amb l'òpera I Puritani de Bellini. El 7 de novembre de 1893, l'anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes al pati de platea i esplotà nomès una i causà una vintena de morts. Novament s'inicià de nou amb un concert del Mestre Nicolau. El 1901 es constitueix una Associació Wagneriana i divulgar les seves obres en català, del 1914 a 1936 son representades les grans operes de Wagner i dirigides pels millors directors internacionals especialistes en la tècnica Wagneriana.

Després de la gran reforma del 1909, el Liceu comença un procés de petites reformes i millores que s'acabarien amb l'inici de la Guerra Civil. Val a dir, pel que fa a aquest període, que el Liceu es va poder salvar una probable nova crema gràcies al fet que va ser confiscat per par de la Generalitat de Catalunya.

En 1915 es va col.locar l'ascensor per al públic. També s'havien fet petites actuacions en les portes interiors, les làmpades, les portes d'accés per La Rambla i en l'electrificació de l'escenari. Així mateix, s'havia dut a terme tota una reorganització de les llotges, de forma que facilitava al públic en general una major disponibilitat per a l'adquisició de butaques soltes.

Així doncs, fins els nostres dies, concretament fins al incendi de gener de 1994, el Liceu ja no havia modificat el seu asprecte, tan sols s'havian fet intervencions de manteniment i millores necessaries que es podien dur a terme, a causa de les limitacions que suposava l'espai fisic disponible.

El 31 de gener de 1994 un incendi va destruir el Liceu una vegada més, i per la seva reconstrucció es va formar la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i amb la Societat del Gran Teatre del Liceu que va decidir la propietat a les administracions públiques.

El 7 d'octubre de 1999 s'obre de nou el Gran Teatre del Liceu amb la representació de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini, la mateixa que estava programada abans de l'incendi del gener de 1994. El projecte del nou Liceu ha aconseguit resoldre els problemes d'espai i de seguretat i oferir unes prestacions molt avançades tecnològicament.

Estatut d'autonomia de Catalunya & La Taula

Estatut d'autonomia de Catalunya del 18 de juny de 2006

Article 34. Drets lingüistics dels consumidors i usuaris:

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixen en llur condició d'usuaries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al public a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüistica en els termes que estableixent les lleis.

Artículo 34. Derechos lingüísticos de los consumidores y usuarios:

Todas las personas tienen derecho a ser atendidas oralmente y por escrito en la lengua oficial que elijan en su condición de usuarias o consumidoras de bienes, productos y servicios. Las entidades, las empresas y los establecimientos abiertos al público en Catalunya quedan sujetos al deber de disponibilidad lingüística en los términos establecidos por ley.

Panellets de Catalunya & La Taula

Panellets de Catalunya

Formula de Mazapán para elaborar los típicos Panellets de Catalunya

400 gr. de almendras crudas y molidas, 450 gr. de azúcar, 300 gr, de boniatos, 100 gr. de piñones, 100 gr. de avellanas, 1/2 copita de jarabe de grosella, 25 gr. de cereras confitadas, 2 huevos, 1 limón, 25 gr. de coco rallado, 25 gr. de chocolate en polvo, 100 gr. de harina, 50 gr. de azúcar glas y 20 gr. de mantequilla de vaca.

Se ponen en un cuenco grande, las almendras, se añaden los boniatos, 400 gr. de azúcar, 2 yemas de huevo y un poco de corteza de limón rallada; se amasa bien y se echa encima del mármol enpolvoreado de con harina; se amasa y se forma un cilindro, se corta en cinco partes. A una de éstas de le mezcla el chocolate, a otra la grosella, a la tercera el coco. Luego se forman unas bolitas, se pasan por el azúcar glas y se colocan encima de una placa de horno, previamente untada con la mantequilla y espolvoreada con harina; se espolvorean con azúcar glas y en el centro de las bolitas la grosella se pone media cereza confitada.

Con el resto del mazapán se forman, con una parte de las bolitas y a otra se le da forma de unas croquetas, estas se pasan por la clara de huevo batida con un poco de agua, y se cubren con avellanas picadas finas, las bolitas restantes, se pasan por clara de huevo y se cubren de piñones, sujetándolos con las manos; se colocan encima de la placa pastelera y se hornean a una temperatura media durante 15 minutos.

Sergiu Celibidache & La Taula

Sergiu Celibidache, director y compositor

Sergiu Celibidache nace el 11 de julio de 1912 en Roman-România. A los 6 meses su familia se traslada a Iasi capital de Moldavia donde pasa toda su infancia e improvisa a los 4 años con el piano familiar. Después del bachillerato, estudia música, filosofía y matemáticas en Bucarest. Su padre quería que estudiase política, por lo que a los 23 años decide marchar a Berlín-Alemania para seguir sus estudios musicales.

1936: Celibidache llega a Berlín buscando y encontrando al compositor H.Tiessen, a quién habia escuchado en un cuarteto en la radio de Bucarest. Celibidache entra entonces en el conservatorio de Berlíner Hochschule für Musik y Universidad para estudiar filosofia.

Hasta 1945 estudia intesamente y enseña en el conservatorio (Su gusto por la enseñanza musical será tan profunda que toda su vida seguirá ésta actividad). Sus principales profesores fueron Heinz Tiessen, Hugo Distler y Walter Gmeindl. Hace su doctorado sobre Josquin des Prés, y trabaja sobre sus propias composiciones (conciertos, misas y cuartetos simfónicos, que todavia no se han conocido hasta nuestros dias. Asiste a las repeticiones y conciertos de la Filarmónica de Berlín bajo la dirección de su titular Wilhelm Furtwängler, constituyendo para el joven Celibidache una experiencia determinante e inolvidable.

En agosto de 1945 gana el concurso para director de la Orquesta de Radio Berlín, mientras a Furtwängler se le prohibe dirigir por haber seguido su labor musical durante el nazismo, entonces O.F.B. contrata al joven "prodigio" Sergiu Celibidache.

29 agosto 1945: Primer concierto dirigiendo la Filarmonica de Berlín y en febrero de 1946 es nombrado titular de la misma. De 1945 a 1954 dirige 414 conciertos con la O.F.B.

21 diciembre 1946 primera audición en Alemania de la 7ª simfonia de Chostakovitch. Los rusos graban el concierto y Celibidache se muestra contrario a ésta decisión rusa, y desde entonces será contrario a cualquier tipo de grabación de discos. 1947: Primer concierto de Furtwängler después de la guerra. 1949-1954: Furtwängler y Celibidache comparten la dirección de la Orquesta Filarmónica de Berlín.

1950: Celibidache y la O.F.B. ofrecen la primera audición en Berlín del Concierto para violín de Berg. Las obras de B. Blancher, Hoffer, G.Raphael, H.Tiessen, P.Hindemith y E.Wellesz, son estrenadas por Celibidache con la O.F.B.

28 niviembre 1954 recibe la "Gran Cruz al Mérito de la Republica Federal de Alemania" y en 1954 dirige su último concierto con la O.F.B. El 30 de noviembre fallece Furtwängler, después de haber sido de nuevo titular de la O.F.B. El 13 diciembre Herbert von Karajan es nombrado titular y Celibidache abandona Berlín.

1953-1967: Celibidache es muy activo en Italia con la Orquesta de "la Scala", "Accademia de Santa Cecilia" y las orquestas de la radio de Roma, Milán, Turín, Nápoles, Bologna, y Firenze ( La mayoria de estos conciertos fueron filmados). Dirigió obras de numerosos compositores contemporaneos como Casella. Malipiero, Petrassi, Dellapicolla y Ghedini.

1960.1963: Trabajo intensivo con la Orquestre de la Chapelle Royale de Copenhague. En mayo de 1965 Sergiu Celibidache se casa con Ioana Procopie Dhnitrescu.

1963-1971: Celibidache trabaja asiduamente con la Orquesta de la Radio de Suecia. La mayoria de sus repeticiones y conciertos fueron filmados.

19 de junio 1968: Nace su único hijo, Serge Ioan Celibidachi. En 1970 Celibidache es condecorado "Chevalier de l'Ordre Vasa de Suecia", igualmente recibe la "Danish Leonie-Sonning Musical Award". 1972: Da masters de clases magistrales de dirección de orquesta en Sienna y Bologna.

1972-1977: Celibidache se convierte en el titular de la Orquesta Radio Sttutgat, donde graba por la primera vez su propia composición Der Taschengarten dedicada a los niños del tercer mundo, y los beneficios irán a la UNICEF. 1973-1975: Titular de la Orquestre National de la ORTF de París. Su dirección de Métaboles de Dutilleux és memorable. Durante éste periodo sus conciertos fueron filmados.

1978: Celibidache es nombrado profesor de la Universidad de Mayence. Hasta 1992 enseña el fenómeno de la música durante cuatro semanas por año. Los estudiantes aprenden a encontrar el inpulso que guió al compositor, evitándo la cercania intelectual de la música. 1978-1980: Celibidache da conciertos con la Orquesta Yomuri de Tokio.

Junio 1979: Celibidache es nombrado director general de música de la ciudad de Munich, y titular de la Orquesta Filarmónica de Munich. Después de 1979, Celibidache dirige principalmente su orquesta y creaciones de diversos compositores contemporaneos alemanes, como Bialas, Genzmer y Hamel.

Después que en 1995, Celibidache y su "Filarmónica" viajan por el mundo entero, compartiendo Tournées entre Europa, America del norte, del sur, Japón, el resto de Asia, al igual que Rusia y la ex-URSS.

1980-1982: Da masters de clases magistrales con la Orquesta Filarmónica Munich. 1984: Durante el mes de trabajo con los alumnos de la Orquesta del Instituto Curtis de Filadelfia, le abundan los conciertos en ésa ciudad y New York.

A partir de 1985: Celibidache trabaja regularmente con la Orquesta del Conservatorio de Munich (Hochschule für Musik) estudiándo los alumnos el gran repertorio.

Veranos entre 1987 y 1988 trabajos con los jóvenes de Schleswig-Holstein, seguido de Tournées en Europa. 1991: Nombrado profesor "Honoris Causa" por la ciudad de Berlín al igual que en el Conservatorio de Munich. 31 abril 1992: Alemania le concede la "Cruz de Merito".

Noviembre 1992: últimos conciertos en la ciudad de Munich y Tokio con el gran pianista Arturo Benedetti Michelangeli (fallece en junio 1995), fué el músico más cercano a su ideal musical.

1993: Celibidache es nombrado cidadano de Honor por la ciudad de Munich.

1995: Celibidache, es nombrado "Commandeur des Arts et des Lettres" por el Gobierno de Francia.

Julio de 1996: Celibidache vuelve a París para las nuevas clases magistrales, ésta vez en la Schola Cantorum. Por primera vez, Celibidache debe reposar un largo momento para recuperarse.

Junio 1996: últimos conciertos con la Orquesta Filarmónica de Munich. Julio 1996: Cursos de dirección con la Schola Cantorum. El 14 de agosto 1996: Fallece el Maestro Sergiu Celibidache, en su residencia de La Neuville-sur-Essonne, departamento de Loiret (Cerca de París) Francia.