Màrius Torres & La Taula

Màrius Torres, Poeta

(Lleida 1910- Puig d'Olena, Barcelona, 1942)

Va estudiar medicina a Barcelona, amb tuberculosis ingressà al sanatori de Puig d'Olena al 1935 i fins a la seva mort. Les seves poesies amb tò intimista forman una mena de diari dels seus ultims anys de vida. La primera edició de poemes fos publicada a Mèxic.

MOLT LLUNY D'AQUÍ

Sé una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta

on els anys d'alegria són breus com una nit;

on el sol és feliç, el vent és un poeta,

i la boira és fidel com el meu esperit.

L'Orient hi deixà la seva sang de roses,

la mitja lluna càlida del seu minvant etern

i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,

un riu profund que corre per una nit d'hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba

jo no sé de quins segles un gris d'amor i encens;

el so de les campanes hi té una ànima viva

i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,

els camps humils i alegres s'obren al capaltard;

en el seu gran repòs l'ànima es fa lleugera

com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,

que aquells camins fondals de xops i de canyars.

El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;

torna la meva espatlla la mà greu del meu pare.

MÀRIUS TORRES